Jacint Verdaguer va escriure:
Les valls d'Ordino y d'Incles son més plenes
d'armoníes, de somnis y misteri
als raigs que hi deixa ploure l'hemisferi,
ala serena de qui cova'l món.
S'estén uns 6 km des de la seva entrada a Incles (1.748 m) fins a la frontera francoandorrana marcada pel port d'Incles (2.262 m).
Té una forma típica en U (vall glacial) que deu a la seva conformació per les glaciacions quaternàries i acull molts llacs de muntanya, entre els quals l'Estany Primer de Juclà (el llac més gran del país), el Baix estany, l'estany Cabana Sorda, l'estany de les Canals Roges, la conca d'Enrodat amb l'estany de l'Illa (que possiblement va donar nom a la vall), el segon estany de Juclà, l'estanyó del Querol, el de les Salamandres i el del Siscaró.
Els cims del vessant occidental separen la vall d'Incles de la de Ransol i oscil·len entre els 2.500 m i els 2.700 m d'altitud, amb de sud a nord:
- el cap de la Tosa d'Entor (2.506 m)
- el pic de la Coma de Varilhes (2.760 m)
- el pic de la Coume d'Enfer (2.730 m)
- el pic de Fontargenta (2.618 m)
Els cims del vessant oriental separen la vall d'Incles de l'Arieja al nord (pic de Siscaró i pic d'Escobes) i la solana d'Andorra al sud.
La Vall té un gran interès paisatgístic. L'accés és difícil a l'hivern a causa de la neu. Està travessada per rutes de senderisme de llarg recorregut com el GRP i l'Alta Ruta Pirinenca.
A la vall s'han construït tres refugis de muntanya amb capacitat per a excursionistes:
- la cabana del Siscaró, amb capacitat per a 10 persones (2.145 m)
- el refugi de Cabana Sorda, amb capacitat per acollir 20 persones (2.295 m)
- el refugi de Juclà, guardat durant l'estiu, amb capacitat per acollir 43 persones (2.310 m)